dissabte, 10 de desembre del 2011

Agost de 1714, Talamanca: La darrera victòria.


Talamanca va viure el 13 i 14 d’agost de 1714 la darrera victòria de les milícies catalanes pro-autriacistes contra l’exèrcit Borbó. Unes setmanes més tard després de reunificar les tropes borbòniques cauria la ciutat de Barcelona donant fi a la guerra de la Successió i tots els privilegis de gestió dels propis recursos que fins les hores Catalunya havia tingut així com l’iniciï d’una historia protagonitzada pel vassallatge forçat del imperi Espanyol sobre Catalunya, que encara avui lluita contra qualsevol fet que recordi que Catalunya va ser una nació i podria tornar-ho a ser.

Extret de: http://micalets.flog.cat/
Mentre a través de les torres de vigia que comunicaven tots els Castells de Catalunya, es veien apropar les tropes borbòniques encapçalades pel Conde de Montemar, el Marqués de Poal preparava la defensa. La principal estratègia es basava en el gran coneixement de l’abrupta terreny que envoltava Talamanca, així com la facilitat i eficàcia que tenien les milícies catalanes per moure’s per aquest tipus de terreny muntanyós. Entre els milicians catalans hi havia un grup militar semi professional que s’anomenà els miquelets i que eren l’herència dels antics i coneguts almogàvers. Els miquelets (regiments de fusellers voluntaris) també formaren part en diferents guerres defensant la causa de l'arxiduc Carles d’Àustria i posteriorment a la guerra contra les tropes napoleòniques on varen ser un malson pels francesos. El seu origen tot i no estar gaire clar sembla trobar-se a la guerra dels Segadors. Eren coneguts per la seva perspicàcia i eficàcia en la lluita cos a cos sobretot en terrenys que recaria una agilitat especial i una orientació i coneixement del territori molt alt.

Extret de: http://micalets.wordpress.com/page/4/
Sembla ser que els miquelets varen desenvolupar una sistema de comunicació mitjançant caracoles de mar que facilitava la comunicació entre les milícies, facilitant encara més els moviments dels milicians.

Així doncs el Marqués de Poal va decidir esperar-los tot just a la vall que es troba sota les muralles de Talamanca.

Les primeres referències del castell de Talamanca daten de finals del Segle X. Tot i que sembla que els seus orígens no era clarament una funció militar o defensiva si que la guerra de la successió va retornar aquests i altres Castells aquesta fita que a la fi es com ens han arribat popularment parlant a través de histories cavalleresques de l’edat mitjana.

Extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Talamanca1.JPG
La fortificació te detalls que clarament denoten que és un edifici creat per la defensa i així ho fan èxplicits les petites dimensions de les portalades per dificultar l’excés de l’enemic, l’existència dels merlets, la seva localització és a dir en el punt més alt de la zona, l’existència d’un pou d’aigua per assegurar-la en cas d’assetjament i una torra principal. Aquesta torre és el que va donar al Marquès de Poal l’avantatja més important respecte el conde de Montemar a l’hora de triar les estratègies adequades en funció de com anava succeint la batalla. El Marqués de Poal no tant sols tenia una vista privilegiada en veure per on i com arribada les tropes borbòniques si no fins i tot com es desencadenava els successos posteriors, fet que per part del Conde de Montemar no va ser possible ja que aquest no podia veure que succeïa a la vall allí on es desencadenava la batalla.

L’exèrcit borbònic del conde de Montemar i sobretot la seva cavalleria era molt coneguda per la seva eficàcia però es va fer evident que en terrenys com els que envolten Talamanca els soldats a cavall i tenien ben poc a fer contra els milicians catalans a peu.

Extret de: http://www.tercios.org/R_D/R_D_montesa.html
L’exèrcit del conde de Montemar no era un exercit que va estar creat per atacar Talamanca i altres poblacions de la Catalunya central, si no que era un exercit creat per garantir la reraguarda de les tropes borbòniques que tenien que assetjar la ciutat “símbol” de la guerra de la successió a Catalunya, Barcelona. Aquest exercit tenia que assegurar la rereguarda evitant possibles atacs al gruix de l’exèrcit borbònic que es dirigia cap a Barcelona i de pas anar acabant amb la resistència que es trobaven pel camí assegurant el camí de retorn així com la retroalimentació del exercit que assetjaria uns dies després Barcelona i que es previa no seria un assatjament ni fàcil ni ràpid.

Segons informació que es pot trobar actualment als peus de la muralla, aquesta població i el seu castell va estar defensat per uns 5.100 milicians. Sota la muralla just davant de on es va du a terme la batalla trobareu informació de com anaven equipats els milicians catalans, quins varen ser els principals protagonistes i sobretot un monument en memòria d’aquells que van lluitar en defensa de les llibertats de Catalunya.

Sembla ser que el nombre de efectes per les dues parts era molt similar doncs les tropes borbòniques tenien aproximadament preparats per assetjar Talamanca uns 5.000 soldats. Tot i que sembla que les forces estaven equilibrades, els exercits borbònics tenien moltes més armes, una cavalleria molt coneguda per la seva eficàcia i sobretot el més important que l’exèrcit borbònic estava format per professionals, mentre que les milícies catalanes eren com el seu nom indica voluntaris cridats a files per defensar la seva terra, la gran majoria camperols, dones i nens en fi, qualsevol persona que pogués alçar una arma o estri que servís per defensar-se.

A la visita del castell de Talamanca, s’explica el lloc exacta on es va produir la batalla, i es pot entendre com el marqués de Poal va tenir una informació capdal pel desenllaç d’aquesta victoria.

S’estima que aquell agost de 1714, 700 catalans varen perdre la vida. Posteriorment es varen trobar els seus cossos en una fosa comú a prop de l’església de Talamanca.

El marqués de Poal sembla que procedia entre altres d’una família de Cardona, el darrer vestigi que es va rendir a les troper borbòniques després d’un pacte un cop va caure Barcelona i per aquest motiu es pot concloure que la guerra de la successió no va acabar amb la caiguda de Barcelona el 11 de setembre de 1714 si no uns dies després amb la rendició del castell de Cardona, una rendició que va estar clarament determinada per evitar possibles represàlies vers les ciutats i pobles preses per les tropes felipístes entre elles Barcelona. Un cop derrotat l’exèrcit Borbó, aquests varen fugir direcció el Vallès Occidental mentre eren perseguits pels milicians de Talamanca per assegurar-se que no tornaven. Confirmada la fugida, el Marques de Poal va marxar cap a Cardona per ajudar a la defensa d’aquella vila i la seva fortificació

Acabada la Guerra de la successió i amb els decrets de nova planta per part de Felip V, tots els Castells que varen lluitar en contra de la corona borbònica varen ser tirats a terra per assegurar que no hi haurien posterior revoltes i possiblement (això ho afegeix-ho jo) per deixar constància de qui havia estat el vencedor, encara que això també va quedar ben explícit amb les posteriors execucions i constants assetjaments per part dels exercits ocupants… així fins els nostres dies.

A Talamanca només va quedar una part de la muralla i la torra principal. Al cap d’uns anys, acabada la guerra de la successió (S.XVIII), es va tornar a reconstruir la muralla i el castell. Des de les hores ha passat per diferents famílies fins els actuals propietaris, una família del país basc que després d’un acord amb l’ajuntament de Talamanca ens possibilita la seva visita i explicació dels fets aquí esmentats.

Actualment el castell és patrimoni històric i això com a mínim garanteix la seva no desaparició.

Llàstima com ens anat la història. Entre una Espanya escarrassada en fer desapareixia tot allò que no ens recordi que és “una grande y libre” i certes decisions també portades a terme de forma errònia des de Catalunya, prioritzant l’avui en comptes del demà, ben pocs llegats com el castell de Talamanca ens queden per reviure la nostra història i el per què de la nostra encara lluita per seguir sent un poble amb llengua, origen i costums pròpies. Sense el nostre passat cap lluita com a poble te sentit.


El castell es pot visitar en horaris establerts i no tot l’any els caps de setmana amb visita guiada i molt recomanable que sigui així. Informació al següent enllaç: http://www.castelldetalamanca.cat/web/guest/el-castell

Més informació: